Malgrat tot aquest confinament causat per la pandèmia del COVID 19, totes les cultures del planeta estan fent el seu paper. Mentre que les visions supremacistes ens angoixen amb les seves extravagàncies, altres ens sedueixen per la seva concreció i saviesa. Quedem-nos amb aquestes darreres….
Ara és temps d’observar, de cooperar, de gaudir, de protegir-nos, i de buscar en l’essència allò que ens és imprescindible per la nostra qualitat de vida. No si val pensar en el : «ja ho faré», senzillament perquè el futur ja és aquí. I el més important és que ha arribat amb prou força com per transformar la societat. Penso que si entre tots posem el nostre granet de sorra, – i ho podem fer, no ho dubto -, farem que les economies locals prenguin protagonisme per sempre més. Em refereixo als petits comerciants, i sobretot als agricultors i ramaders. De fet estem parlant d’una idea que ja fa temps està arrelant al nostre territori català, em refereixo a l’ECOTURISME com a motor d’activitat, i alhora de conservació de la biodiversitat. La idea és simple, creem oportunitats de negoci dins del món del lleure, però amb impacte econòmic al territori on s’efectua dita activitat: guies locals, allotjaments, restauració, centres i equipaments interpretatius,…tot suma sempre i quan es quedi a casa!, en cas contrari ja no és en essència ECOTURISME, en tot cas és una altra tipologia de turisme en la que no entraré a jutjar, de fet també és legítima!
Ara si que toca parlar del què pensem!, sense complexes, sense mentir-nos més. Benvinguts sian els óssos i el llops, perquè gràcies a ells s’equilibren els nostres ecosistemes, i no vull deixar d’afirmar que també equilibren el món ramader. Correcte, sé molt bé el que dic, i ho podria defensar en qualsevol auditori. Són anys de reflexió i vivències a primera línia de foc, i la conclusió que n’he extret és que tots hi cabem, només cal organitzar-nos. La gran fauna pot esdevenir oportunitat de progrés molt abans que la seva degradació,…i es que si la gran fauna desapareix, el paisatge també! Durant molts anys de senderista i observadora dels boscos pirinencs he pogut constatar com, els punts de més densitat d’óssos i ósses amb cries, curiosament eren els més rics en biodiversitat d’arbres i arbustos amb fruits. Recordo que alguns d’aquests no poden germinar si no passen pel tracte intestinal d’un mamífer o d’una au. Per tant, si que importa la presència dels grans mamífers com l’ós o bé el llop i el linx que regulen tan eficientment la superpoblació d’herbívors, em refereixo especialment als cabirols, els senglars i altres ungulats.
Per concloure dir que cal conèixer allò que ens és essencial com a cultura, i els europeus hem conviscut durant molts segles amb la denominada gran fauna,…ella és la que harmonitza ecosistemes i activitats rurals, ella és la nova economia, la resta és economia especulatica que no ens aporta futur.
Cal assajar els models més col.laboratius, i jo ja estic agafant aquest sender, t’hi apuntes ?. Estem en contacte a aquest mateix blog : lapetjadablog.wordpress.com
LA PETJADA. Judith Mira Guiatges 
Debe estar conectado para enviar un comentario.